Aquesta experiència és
aquesta ensenyança.
Artur SHOGYO Duch.
El primer vers d’un
poema xinès de la tradició Xan, zen, comença així: “Qui
ensopega en el terra, també haurà de repenjar-se en el terra per
aixecar-se” En ella mateixa aquesta frase ja és una ensenyança.
Cada dia se’ns
presenten dificultats diverses, quan ens repengem en elles per
aixecar-nos, no deixen de ser la base d’una nova experiència.
Taisen Deshimaru
referint-se al tir amb arc, deia: “Tan sols el camí viscut en cada
fletxa, les sensacions, les percepcions, les emocions, la vivència
d’aquest instant en que tot l’univers apareix en l’interior
d’aquí te aquesta experiència.”
Sense separació, unitat,
l’arquer, l’arc, la fletxa, el blanc i el “jo”. D’aquesta
manera l’arquer encerta en si mateix.
Aquest és el blanc, el
blanc no està fora de nosaltres, encertem en el més profund de
l’ésser, aquest ser que no es dona ni és home, ni és negre ni és
blanc, no té dos cames ni quatre potes, ni vola ni s’arrossega, ni
té arrels ni fulles. És la llum interior que omple la terra i
l’univers, la flama que il·lumina el ser que està en cada un de
nosaltres, sers sensibles, aquesta és la unitat còsmica, no en la
forma sinó en el fons.
“Aquest instant en què
tot l’univers apareix en l’interior de qui té aquesta
experiència”
El tir amb arc, ens dóna
la possibilitat de portar aquesta experiència a la resta d’accions
de la vida, però cal estar atents al que fem i al que succeeix a
cada instant, en cada aquí i ara, en cada moviment, en cada
respiració.
Cada sensació de
l’encadenament de tot el procés del llançament de la fletxa.
Tot el que vivim amb
atenció, ens dóna aquesta experiència en la qual després ens
podem a repenjar.