L’home instruït i el barquer ignorant
(basat en un conte de la tradició oriental)
Ricardo García de Celis
Hi havia una vegada un home molt instruït, famós per la seva cultura i els seus coneixements, que va ser cridat per un rei savi i generós que volia fer-li una important consulta. Això suposava fer un llarg viatge perquè el palau d’aquell monarca estava molt lluny de casa seva, però un setciències com ell, afalagat per tan egrègia citació i convençut, a més a més, de que es tractava d’una oportunitat única d’engrandir la seva fama i d’obtenir, potser, una abundosa recompensa, va emprendre el llarg viatge engrescat i de bon grat.
Al principi tot va anar bé, però, després de varies jornades de intenses pluges, un dia es va trobar amb un cabalós riu que li tallaba el pas. Aleshores, seguint les instruccions d’uns llenyataires, va anar fins a un embarcador on va voler contractar els serveis d’un barquer que li va semblar una mica pallús, doncs es tractava d’una persona un pel tosca i de poques paraules. A la seva manera, el barquer li va voler fer entendre que, en tals moments, creuar el riu era realment perillós per la molta aigua i les fortes corrents que hi havien. Malgrat tot, el nostre protagonista, ansiós per presentar-se davant del rei el més aviat possible, li va oferir un preu bastant més alt del normal i el barquer va acabar per acceptar.
Dins la barca, va poder comprovar que el barquer, molt atent a la seva feina, mostrava una impressionant habilitat envers el seu ofici, però, molt pagat de si mateix, el nostre personatge no va poder evitar de preguntar-li a aquell senzill home si sabia llegir i escriure. El barquer, sense deixar de remar, però amb el cap més aviat baix, li va contestar que no, que ell era un pobre analfabet. “Tens, per ventura, nocions d’aritmètica ?” –li va demanar llavors-. “Jo no se que és això... jo només he fet de barquer des de jovenet... ” –li va respondre l’altre, avergonyit-. “Home... vull dir, sumar, restar, multiplicar, dividir... tot això bàsic de les matemàtiques... tampoc ho saps?” –li va aclarir el saberut amb suficiència”-. “No, tampoc... jo no he pogut estudiar mai...” –va dir, tristament, el barquer-. Així tampoc sabràs d’història, ni de literatura, ni de filosofia, oi?” –va insistir l’erudit- “No, tampoc se res de tot això... jo sóc un pobre ignorant... només se remar... ” –va tornar a respondre, entre resignat i amoïnat, el barquer-. “Doncs, has de saber que un home sense coneixements i sense cultura és com si hagués perdut la meitat de la vida!” –va dictaminar l’home instruït, alçant el dit índex de la mà dreta, amb veu alta-.
Però, vet aquí que, en aquell precís instant, quan ja faltava poc per arribar a l’altre marge del riu, una distracció del barquer, atabalat pel interrogatori del seu passatger, va provocar que la barca xoqués contra uns rocs que sobresortien de l’aigua. En un tres i no res, es va fer una via d’aigua i la barca es va començar a enfonsar. Llavors el barquer li va preguntar a l’home instruït: “Sap nedar, senyor?”. A lo qual l’altre, ben espantat, li va contestar que no. “Doncs, crec que avui perdrà la vida sencera!” –va dir finalment el barquer- Tot seguit es va llençar a l’aigua i, nedant amb potents braçades, va aconseguir arribar fins a l’altre riba.