Aturem-nos un instant !!
Artur SHOGYO Duch
Ens trobem en el bell mig
del brogit i la pressa en la nostra vida diària.
L’impacte mediàtic, la
publicitat, la televisió, el cinema, els mitjans de comunicació
sense adonar-nos-en ens submergeixen en la societat estressant en la
que vivim.
Aturem-nos un instant !!
Què passa en tu? Com veus
la teva vida? Quins son els teus valors? Hem de posar ordre dins
nostre per fluir amb els batecs de la existència natural.
Quan asseguts en zazen de
mica en mica es calma el nostre esperit, podem veure en claredat com
desapareix la por, la desconfiança, els desitjos, les il·lusions
que ens tenen atrapats.
Zazen al començament
costa, però com tot és qüestió de pràctica, constància,
continuïtat, Algú pot preguntar: si segueixo aquesta pràctica on
arribaré? Doncs, la pràctica de zazen és per arribar allà on ets
ara! No és pas per arribar a un lloc especial, es tracta d’estar
allà on som, però amb plena consciència.
Pot passar que algú
arribi al Dojo i pregunti: quins resultats en trauré d’això i en
quant temps?.Això no funciona pas així, aquest camí espiritual amb
la desconeixença sovint es confon amb alguna pràctica terapèutica,
o alguna tècnica de desenvolupament personal i d’autoajuda.
És un camí de disminució
del jo, de l’ego! No és una religió tampoc és una filosofia, és
una manera d’entendre la vida amb la unitat, amb el tot.
Asseure’s en zazen és
abandonar-ho tot, el zen és Budisme i el Budisme ens ensenya el camí
del mig, no podem fer tot el que volem, però podem fer més del que
ens pensem, la voluntat humana forma part de la naturalesa, però no
és la única ni la determinant, és una força que actua amb totes
les altres forces. No hem de creure que pel fet de voler una cosa
l’hem d’aconseguir.
Aquest
seria un extrem, l’altre seria:- jo no aconseguiré mai res del que
vull, no podré fer allò que vull.
Entre els dos extrems
tenim el camí del mig.
El ser humà ocupa un lloc
en la naturalesa, en el cosmos, quan actua i ho fa amb unitat amb el
tot, la seva voluntat funciona com una força mes de la naturalesa.
El zen es un camí
d’experiència personal, no de creences, es un camí d’atenció,
d’estar despert per veure que no existim mes que amb
interdependència i amb relació amb tots els altres, amb tot el que
ens envolta, també per apreciar intuïtivament l’essència de la
nostra existència.