Això!! és el que llença realment la fletxa
Artur SHOGYO Duch.
L’Art del tir amb arc sota la influència de l’esperit zen, és un camí de trobada amb un mateix i anar mes enllà de la dualitat dels nostres pensaments.
El camí de l’arc no és fàcil ni tampoc és difícil, és tal com és!! Tirar amb arc és una experiència a través de la seva practica, encara que junts caminem el camí de l’arc, cada arquer ho viu de manera particular i única, és un camí d’acceptació; les il·lusions, les frustracions, les èpoques fosques on res surt com nosaltres volem, ens ensenya a trobar respostes igual que a la vida quotidiana.
Contínuament la ment ens porta d’un lloc a un altre, ens fa sentir por de fallar o ansietat per encertar en el blanc, enfado, tristesa, felicitat. Hem d’estar atents a que la ment no s’estanqui en res; Com podem no estar en res? Doncs igual que en zazen, no aferrar-nos en cap pensament, es així quan podem estar en el tot!!
Les minuteres d’un rellotge van d’un número a un altre marcant les hores, quan estàn en una hora no estan en un altra, en canvi, l’eix de les minuteres sense estar en cap hora està en totes, està en el centre del temps de totes les hores, igualment en una brúixola, l’eix de l’agulla no està ni en el nord ni en el sud, està al mig de tot arreu.
Aquesta és la nostra posició quan no ens identifiquem en res.
Igual que asseguts en zazen, contemplem, observem, els ulls miren però no es fixen en res, les oïdes perceben el anar i tornar de la respiració i mes enllà de nosaltres, a través del cos rebem la sensació de la postura, el to muscular, els dits de les mans, el clatell, la pelvis, l’esquena, els genolls, contemplem els pensaments que sorgeixen com contemplem els núvols, estan allà.
Així sentim que formem part del tot, som aquest tot.
D’aquesta manera entrem en la dimensió profunda on percebem AIXÒ!!!
No es pot explicar clarament, però si en algun instant hi entra la ment, “Això”, desapareix ràpidament. Doncs aquest “Això” és el que en realitat llença la fletxa.